A SEGUIR LLEGINT!!!
En aquest espai trobaràs entrevistes amb metges i investigadors que dediquen el seu dia a dia a entendre millor el càncer i a trobar noves maneres de combatre’l. També són les persones que ens acompanyen al llarg del procés i en qui confiem plenament per deixar-nos cuidar i curar.
BIÒLOGA ONCÒLOGA (SUSANA)
Descripció: Biòloga oncòloga que treballava a la University of North Carolina (UNC). (Actualment treballa a AstraZeneca).
Sobre el funcionament:
● Quins perfils professionals treballen en el teu institut d’investigació del càncer?
Quan treballava a la University of North Carolina (UNC) als Estats Units, els equips eren formats per biòlegs, metges oncòlegs, patòlegs i bioinformàtics. Ara, a AstraZeneca, hi ha un ventall encara més ampli: científics bàsics, oncòlegs clínics, químics, enginyers, experts en data science i desenvolupament clínic. L’objectiu és que cada pas, des del descobriment fins a l’aplicació en pacients, estigui connectat i ben coordinat.
● Com es promou la col·laboració entre diferents àrees (biologia, medicina, bioinformàtica, etc.)?
A l’acadèmia, a la UNC, ja fèiem projectes multidisciplinaris de gran abast, que incloïen laboratoris de recerca, hospitals i institucions d’arreu del món. A la indústria, aquest enfocament és encara més
estructurat: treballem en equips permanents i multidisciplinaris, on cada expert aporta la seva visió per fer avançar les idees més ràpid cap a la clínica.
Sobre diagnòstic i tractament:
● Fins a quin punt és personalitzat el tractament per a cada pacient?
Cada vegada més. Ja no parlem només de “càncer de mama” o “càncer de pulmó”, sinó de subtipus moleculars dins de cada tumor. Això fa que els tractaments es decideixin en funció de biomarcadors concrets i que cada pacient tingui una estratègia terapèutica molt més ajustada al seu cas.
● Com afecten les característiques genètiques dels pacients a la tria del tractament?
Són determinants. Una mutació concreta pot indicar si un fàrmac funcionarà o no. A més, en el meu treball actual ens fixem molt en els mecanismes de resistència: entendre com el tumor s’adapta ens ajuda a dissenyar noves dianes i combinacions terapèutiques.
● Com ha evolucionat el tractament del càncer en els darrers anys?
Hem viscut una autèntica revolució. Hem passat de tractaments generals com la quimioteràpia a teràpies dirigides, immunoteràpies i, més recentment, anticossos conjugats amb fàrmacs. A més, cada cop hi ha més interès a combinar tractaments per aconseguir respostes més duradores i estables.
Assajos clínics:
● Quin paper tenen els assajos clínics en el vostre institut?
Depèn molt de l’entorn. - A l’acadèmia, a la UNC: els assajos clínics hi tenen un paper més limitat. La recerca se centra sobretot en entendre la biologia del tumor i identificar noves dianes, però el pas cap a la clínica és més lent i depèn molt de col·laboracions amb hospitals. - A la indústria (AstraZeneca): els assajos clínics són centrals. Tot el que fem en recerca preclínica té com a objectiu, si mostra potencial, arribar a un assaig clínic el més aviat possible. És la via directa per traslladar els avenços del laboratori fins al pacient.
Investigació i futur:
● Disposeu de nou material per poder fer noves investigacions regularment?
Sí, i això és cert tant a l’acadèmia com a la indústria. A la UNC ja teníem accés a tecnologies punteres de seqüenciació, proteòmica o models preclínics gràcies a consorcis i col·laboracions amb altres institucions. Ara, a AstraZeneca, aquest accés és encara més constant i estratègic, perquè la inversió en noves tecnologies és clau per accelerar la recerca. En tots dos entorns, incorporar ràpidament les eines més avançades és essencial per respondre preguntes noves i complexes.
● Com es traslladen els avenços en investigació al tractament que es fa als hospitals?
A l’acadèmia, aquest procés solia trigar més: calia publicar resultats, validar-los i després veure si algun grup clínic els podia portar a la pràctica. A la indústria, el procés és molt més directe: treballem amb hospitals i investigadors clínics des del primer moment perquè el que descobrim pugui arribar als pacients de manera més ràpida i segura.
● Com veieu el futur del tractament del càncer?
El futur serà cada vegada més personalitzat i basat en combinacions de tractaments. Crec que tindrem estratègies dirigides a subgrups molt concrets de pacients, que combinaran diferents mecanismes per bloquejar el tumor i superar les resistències.
● Creieu que en el futur es podrà reduir significativament la gravetat del càncer?
Sí, de fet ja està passant. Encara hi ha tumors difícils de tractar, però cada cop hi ha més pacients que poden viure molts anys amb la malaltia controlada.
● Creieu que es podrà arribar a assolir un percentatge d’èxit en els tractaments que equipara el càncer a una malaltia comú?
Potser no serà tan senzill com equiparar-ho a una malaltia comuna, però sí que en molts subtipus de càncer es podrà cronificar i controlar, de la mateixa manera que passa amb altres malalties cròniques.
INFERMER (JORDI)
Descripció: Infermer que treballa en l'hospital Sant Jaume de Calella.
Sobre diagnòstic i tractament:
● Quins són els protocols que se segueixen un cop es detecta un cas de càncer?
Tot depèn del tipus de càncer, de la seva localització i del seu estat clínic.
● Quins factors determinen el tipus de tractament (quimioteràpia, radioteràpia, cirurgia, etc.) que es recomana a un pacient?
Depèn el tipus de càncer.
● Com es decideix si un càncer és operable o no?
Depèn de la zona anatòmica si és abordable o no per l’equip quirúrgic.
● Fins a quin punt és personalitzat el tractament per a cada pacient?
Hi ha càncers molt estudiats i identificats que tenen tractaments més específics.
● Com ha evolucionat el tractament del càncer en els darrers anys?
Abans els tractaments eren molt genèrics i ara són més específics com que s’ha profunditzat molt més en la investigació.
Acompanyament emocional i psicològic:
● Com s’acompanya emocionalment un pacient quan se li comunica el diagnòstic?
L’informacióclara és molt important, la família i el seu suport és vital i és una malaltia que passas tu.
● L’hospital ofereix suport psicològic tant per al pacient com per a la família? Com funciona?
Sí, visites al psicòleg.
● Hi ha diferències en l’afectació emocional segons l’edat del pacient?
Si evidentment afecta més a una persona amb responsabilitats familiars per exemple pares amb càncer a càrrec de fills petits.
En nens afecta molt a la família pel patiment que sofreixen durant el procés i en persones grans perquè ho porten diferent, ja que la perspectiva vital també és més curta.
Seguiment i prevenció:
● Quin tipus de seguiment es fa després d’haver acabat el tractament?
Generalment i segons el tipus de càncer cada tres mesos i després es va espaiant als sis i a l’any durant cinc anys. En càncers de la sang el control és més exhaustiu i es fa més sovint.
● Quines proves es realitzen en les revisions periòdiques?
Analítiques Tomografies o Ressonàncies i visita amb anamnesi per part del seu metge.
● Quan es considera que una persona està “lliure” de càncer?
Al cap de cinc anys sense simptomatologia ja es pot considerar que el pacient ha superat la malaltia.
● Vaig llegir que al cap de cinc anys d’haver patit el Càncer en alguns casos es paren les revisions, això és així? Si ho és quins criteris se segueixen?
No es paren les revisions, s'espaien en el temps, el metge sempre
preguntarà i valorarà proves a fer pensant en el càncer passat si ho creu convenient.
Sobre la seva feina:
● Quins són els reptes més grans a què als quals s’enfronten els
professionals que treballen amb pacients oncològics?
L’angoixa i el neguit per veure si el seu pacient aguantarà i/o li anirà bé tot el procés de curació.
● Com afecten emocionalment els professionals els casos més complicats?
Cada professional ho afronta com pot, és una situació molt dura i que t’afecta i et marca si la cosa va malament. A vegades necessitem ajuda psicològica també.
Investigació i futur:
● Es rep formació contínua sobre nous tractaments o protocols?
Sí sempre, a través de les revistes científiques i els congressos a nivell mundial.
● Com es traslladen els avenços en investigació al tractament que es fa als hospitals?
Hi ha un comitè científic i ètic que decideix quin tractament donarà aquell hospital. Aquí es valora l’abordatge de la malaltia (si quirúrgica o mèdica)l’eficàcia dels fàrmacs, el cost econòmic, etc.
